Esto es arte! Yo no podia parar de aplaudir (no fui la unica) cuando oi a Tomas Ramos recitar este romance, creado por el, de los pensamientos de dos enamorados separados por la guerra. Y parece que a Miguel tambien le gusto. ¡LE PUSO 30 PUNTOS EL TIO! Pero eran unos 30 puntos bien puestos, Se los merecia! Arriba Tomasss!! Pensaments de dos amantas separats per la guerra - Oh! amor meu de ma vida! A casa sola jo estic amb ansia cerca el teu rostre si no vens em busco un amic sola no aguantaré més. Els teus ulls color de mel i el teu cós tan musculós... pareixen caiguts del cel, però si no tornes ja tant se val que tingues ulls tant se val que tingues musculs perque la teva muller et mpensará mort demá. - Oh! Amor de ma vida! Em trobe sol a la guerra enyore els teus grans ulls blaus la teva pell color terra la teva veu tan dolçeta el teu cabell color mirra que no trobe en la batalla ni en la gloria de la guerra sino en l'amor de ma vida. UNICO!! |
lunes, 21 de mayo de 2007
U-a-U-!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
M'ha agradat molt el romancet que has fet. Posa't 20 punts!
Estic al·lucinat per la facilitat que tens de crear mons mitjançant paraules (això és el que fan els escriptors i escriptores). La classe de 1er E (la nostra classe, la millor) té un ànima que la formen persones tan distintes, però tan entranyables com Roberto, o Màrmol, o Candela, o Raquel.. però totes juntes donen personalitat al curs. Saps qui l'alumne (o alumna) que li dóna alegria i ganes de viure a l'ànima del curs? jo sí que ho sé. Ho saps tu?
Ànim Anna.
Publicar un comentario