lunes, 21 de mayo de 2007

U-a-U-!

Esto es arte!
Yo no podia parar de aplaudir (no fui la unica) cuando oi a Tomas Ramos recitar este romance, creado por el, de los pensamientos de dos enamorados separados por la guerra. Y parece que a Miguel tambien le gusto. ¡LE PUSO 30 PUNTOS EL TIO!
Pero eran unos 30 puntos bien puestos, Se los merecia! Arriba Tomasss!!


Pensaments de dos amantas separats per la guerra

- Oh! amor meu de ma vida!
A casa sola jo estic
amb ansia cerca el teu rostre
si no vens em busco un amic
sola no aguantaré més.
Els teus ulls color de mel
i el teu cós tan musculós...
pareixen caiguts del cel,
però si no tornes ja
tant se val que tingues ulls
tant se val que tingues musculs
perque la teva muller
et mpensará mort demá.
- Oh! Amor de ma vida!
Em trobe sol a la guerra
enyore els teus grans ulls blaus
la teva pell color terra
la teva veu tan dolçeta
el teu cabell color mirra
que no trobe en la batalla
ni en la gloria de la guerra
sino en l'amor de ma vida.

UNICO!!

1 comentario:

Miguel dijo...

M'ha agradat molt el romancet que has fet. Posa't 20 punts!
Estic al·lucinat per la facilitat que tens de crear mons mitjançant paraules (això és el que fan els escriptors i escriptores). La classe de 1er E (la nostra classe, la millor) té un ànima que la formen persones tan distintes, però tan entranyables com Roberto, o Màrmol, o Candela, o Raquel.. però totes juntes donen personalitat al curs. Saps qui l'alumne (o alumna) que li dóna alegria i ganes de viure a l'ànima del curs? jo sí que ho sé. Ho saps tu?
Ànim Anna.